Troba les sis diferències:
Si les diferències no es veu bé, cliqueu les vaques.
S'enfila i enfila
per parets i arbres,
no té un pèl de tanoca
i de cua n'hi sobra!
SARGANTANA
A la terra et van sembrar,
i les aus et desitjaren.
Quan el sol et va daurar,
els homes et segaren.
BLAT
Alt i prim cavaller,
somiador i justicier,
que a lloms de Rossinant
a molins s'enfrontarà
creient que eren gegants.
DON QUIXOT
S'enfila i enfila
per parets i arbres,
no té un pèl de tanoca
i de cua n'hi sobra! _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
A la terra et van sembrar,
i les aus et desitjaren.
Quan el sol et va daurar,
els homes et segaren. _ _ _ _
Alt i prim cavaller,
somiador i justicier,
que a lloms de Rossinant
a molins s'enfrontarà
creient que eren gegants.
_ _ _ _ _ _ _ _ _
Una noia encantadora sopa per primera vegada en un restaurant de luxe. En veure passar el <maitrer> que duu un garrí farcit, li diu al cambrer:
-Què és això?
-Això... -diu l'home amb veu amenaçadora- és un client que no va donar prou propina.
Una senyora, mirant esfereïda el seu plat, crida:
-Cambrer! Cambrer! Una rata... a la sopa!
-Però senyora no es posi nerviosa. Que no ho veu que és morta?
Diu un al seu amic:
-Ahir em va mossegar un gos.
-T'hi vas posar alguna cosa?
-No, li vaig agradar tal com estava.
-S'ha convençut, per fi, que el meu gos sap llegir el diari?
-El seu gos mira el diari, però no diu ni una paraula.
-Jo mai he dit que el meu gos llegeixi en veu alta.
De fet, entre el meu cap i el meu cos havia existit un divorci des del principi. El cos denotava una vocació per a conservar la petitesa i especular-hi, fent que tots els moviments tendissin amb una mena d’avidesa cap a l’arrauliment. El cap, no. El cap era gros, audaç, i pensava coses realment engrescadores.
Un dia, trobant-me al llit amb una estimada meva, vaig sentir que el cap emmalaltia seriosament, mentre el cos mantenia l’equilibri, repartint la salut amb normalitat per tots els llocs que estaven sota la seva vigilància.
—Amiga —vaig dir—, em sembla que el cap se’m morirà.
Ella es va esverar tant que vaig sentir, imperiosa, la necessitat de tranquil·litzar-la.
—Mira: no passarà res. Enterrarem el cap dins un barret, i veuràs com la placidesa del món es mantindrà plana, quieta com és del nostre gust. Cap país no alterarà la seva hora oficial, ni cap invasió no serà detinguda. Demà, milers d’ombrel·les s’acararan al poder del sol i cada u podrà dir-hi la seva.
Es va adormir sota la protecció dels meus braços, segura que tot aniria tal com jo li explicava.
Un lladre al seu còmplice:
-Endevina quants diners hem guanyat amb aquesta feineta.
-Estic cansat; ja ho sabrem demà pels diaris.
Un noi li diu a un altre:
-Només porto un mes a l'escola i ja m'han donat tres premis.
-I per quin motiu?
-El primer, perquè tinc molt bona memòria.
-I els altres dos
-Els altres... Els altres... Caram! Ara no me'n recordo!