El dofí

Els dofins són mamífers aquàtics. També són carnívors. Mesuren entre 2 i 9 metres de llarg. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interactuen amb l'ésser humà.

Els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, a més utilitzen l'ecolocalització. Avui dia, les principals amenaces a què estan exposats són de naturalesa antròpica.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades. També mengen gambes crancs i pops.

Durant molt temps es va pensar que els dofins, juntament amb la resta dels cetacis, eren descendents de mamífers terrestres, els mesoniquis, ordre extint d'ungulats carnívors. No obstant això, els estudis genètics han demostrat que en realitat els cetacis (inclosos els dofins) estan més emparentats amb els artiodàctils, dels quals es van separar fa uns seixanta milions d'anys; els artiodàctils més propers serien els Hipopòtams.

Evidències fòssils demostren que els dontocents van aparèixer al Miocè. Els primers dofins coneguts pertanyen a la família Kentriodontidae. Aquests dofins primitius ja tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocacio i l'òrgan del meló. Els esquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la zona sacra de la columna vertebral, que correspon a vestigis de la pelvis. 
Els dofins són sovint considerats com uns dels animals més intel·ligents del planeta. La comparació d'intel·ligència entre diferents espècies és complicada, degut entre altres coses, per les diferències en l'aparell sensorial, les maneres de resposta, i la naturalesa de la cognició.

Els dofins són animals socials que viuen en grups familiars. En llocs amb una gran abundància d'aliments, aquests grups poden excedir els 1.000 individus.

Els dofins poden establir forts llaços socials, on fins i tot alguns individus ferits o malalts són cuidats per altres, fins i tot ajudant-los a respirar en portar-los a la superfície si fos necessari.

Al maig del 2005, es van descobrir a Austràlia dofins de l'Indus-Pacífic que ensenyaven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musells amb esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest coneixement és traspassat per les mares a les seves filles, a diferència dels primats, on el coneixement és generalment transmès a ambdós sexes.

Els dofins també poden participar en actes d'agressió cap a altres dofins. Un dofí mascle adult és molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatrius producte de mossegades. Els dofins mascles participen en aquests actes d'agressió, a causa dels conflictes entre companys i la competència de les femelles.

Els dofins utilitzen diverses tàctiques de caça: moltes vegades cacen usant la seva velocitat, però també usen l'ecolocalització per buscar preses enterrades en la sorra. Els dofins que cacen peixos agrupats en bancs formen grups i acorralen a aquests perquè se separin de la resta del grup. Altres dofins acorralen a les seves preses en la riba d'una platja, i després aprofiten les ones per capturar-los, encara que aquesta és una tàctica arriscada.

 Aquests animals utilitzen un sistema de comunicació, basat en l'emissió de sons anomenats "clics", que no només utilitzen per a caçar sinó també per a conèixer als seus companys, detectar depredadors, orientar-se en mar obert, etc.

Podem observar la situació dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat de la cara, que li impedeix veure-hi de front. A l'aigua, a 60 m de profunditat ja no tenim llum. A través del sònar poden veure-hi a través de les seves orelles. Contínuament estan emetent sons d'alta freqüència, i quan el so xoca amb un objecte, un grup de peixos... aquest rebota i és captat pel sistema auditiu del dofí, segons la direcció i potència d'aquests senyals, sabrà si es tracta d'una roca, d'una embarcació o d'un suculent grup de sardines.

Quan els dofins dormen, només un hemisferi del seu cervell descansa, mentre que l'altra meitat es manté en alerta. Això els permet romandre totalment actius i conservar les seves plenes facultats durant 15 dies consecutius com a mínim.